Vàrem nèixer prohibits
i duiem ja injectat a foc
el regust àcid
i tenaç de l’ escomesa.
 
Crescuts a empentes,
duiem ja també
als nostres ulls d’ alabastre
i a la nostra pell de banús
la taca malaltissa de la misèria.
 
Sobrevivíem amb ella,
era la nostra companya
no estimada, la nostra llàntia perenne.
 
Fins que l’ obediència
va deixar de ser dogma.
Aleshores vam començar ser lliures.
 
 
Antoni Garcia Iranzo
1-12-2018

Antoni Garcia Iranzo
Barcelona
https://garciairanzo.org

#catalanpoetrey, #catalanpoet, #catalanlanguage, #socialpoetry,

  • 0
  • 0
  •  
  •  
Login to comment...
Email