L’última espurna
Volia sentir-me com ho feia, quan el sol eixia cada dia,
Quan els dies eren clars i la nit no era tan fosca
Com abans d’aquell migdia, quan la pluja començà a caure,
Quan la nit va deixar d’emparar els nostres somriures.
La por i l’esperança marcaven el pas del dia,
I el foc va anar morint lentament davant la pluja,
Per Fènix no ajuda essers de la nostra rancúnia.
Liked or faved by...
